ROSA SENSAT i LA SEVA GRAN OBRA PEDAGÒGICA: l'Escola del Bosc
La vida i la passió de Rosa Sensat
Educadora que nasqué al Masnou (Maresme), l'any 17 de juny de 1873 i morí a Barcelona l'1 d'octubre de 1961. Després d’estudiar a l’Institut Rousseau de Ginebra i de conèixer nombroses escoles noves europees, desenvolupà a Catalunya una important tasca, tant a nivell de divulgació dels nous corrents i experiències, com, i molt especialment, per la seva capacitat d’organització de centres escolars.
Pel que fa a la seva actuació com a mestra, cal assenyalar la direcció de l’Escola del Bosc de l’ajuntament de Barcelona (1914-30) i la del Grup Escolar Milà i Fontanals del Patronat Escolar (1930-39); féu cursos i conferències als estudis normals de la Mancomunitat i a les escoles d’estiu i a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.
En aquesta institució pionera es plasmen bona part dels principis de l’Escola Nova. Heus aquí alguns exemples: “El nen ha de ser considerat com el centre del sistema educatiu”; “el coneixement del nen i el respecte de la seva personalitat i dels seus drets han de ser els eixos sobre els quals ha de girar l'educació”; “s’ha de posar el nen en contacte directe amb les formes de la vida, la naturalesa i el treball humà, per tal que adquireixi nocions immediates dels éssers i de les coses”. I tot això s'aconsegueix mitjançant una educació integral que conrea i fa créixer tots els aspectes de la personalitat de l’infant: sensorials, cognitius, emocionals, socials, físics, artístics, manuals, morals i espirituals, en plena natura, on l’infant, segons Rousseau, és al medi genuí que estimula el seu autodesenvolupament i, segons Rosa Sensat, és el medi del qual l’home no s’hauria d’haver allunyat mai. Però aquesta mitificació de la natura queda equilibrada per l’educació social i per l’estudi i la immersió dins l’entorn urbà.
Qualsevol espai exterior es converteix en una aula d’aprenentatge: la pineda perfumada del jardí de l’escola on s’observen els canvis del temps, el creixement de les plantes o la vida dels insectes, arribant a confeccionar amplis herbaris i insectaris; o la planta de l’antiga Bàrcino Romana, en una de les sortides per elaborar una monografía sobre Barcelona amb la consulta de diversos plànols, opuscles i llibres que consulten a la biblioteca. I qualsevol esdeveniment pot promoure una lliçó ocasional improvisada o un centre d’interès: una nevada, la notícia de la firma de l’armistici i de la victòria dels aliats, la descoberta d’una estrella molt brillant o la vinguda d’un grup de nenes noves. I sempre que és possible, inspirant-se en el principi de globalització decrolyà, es procura que les matèries d’ensenyament s’enllacin i es relacionin al màxim, tal com succeeix amb els problemes de la vida real. En aquesta escola l’alumne marca, sense presses i evitant la sobrecàrrega de continguts, el ritme de treball i d'acció.
A fora l’aula es promou l’observació i la recollida de dades i a dins se’n fa la recapitulació i la síntesi, precedides de les oportunes experimentacions. El que es pretén, sobretot, és que l’escola -concebuda com una llar o com una prolongació de la llar familiar- connecti amb la vida: que aquesta entri a l'escola i que aquesta s’abraci constantment amb la vida. És l’única manera que l'educació escolar i extraescolar vagin retroalimentant-se contínuament. Per això, l’escola no és una preparació per a la vida sinó la mateixa vida on els infants comencen a ser considerats persones i ciutadans.
El llegat de l’Escola del Bosc ha tingut fins avui un llarg recorregut. I moltes de les seves idees i propostes originàries, malgrat els nou context i els nous temps, segueixen sent d’una gran actualitat. Perquè les belles i poderoses idees mai no moren.
L'Associació de Mestres Rosa Sensat és una associació catalana de mestres i educadors que cerquen la qualitat de l'ensenyament i de l'educació en general. És una associació de base, no lucrativa i no governamental.
Va néixer l'any 1965 com a Escola de Mestres Rosa Sensat, però no fou fins a l'any 1980 que s'organitzà sota la denominació actual, impulsada per Marta Mata. L'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.
Els seus objectius són la consecució d’una escola democràtica i l’expressió d’opinions i criteris sobre la política i la realitat educatives, juntament amb el foment de la llengua catalana, a través de la formació, la millora i l’actualització pedagògiques dels professionals de l’educació. De la metodologia destaca el treball en equip i, de les activitats de l’associació, els cursos de formació continuada (especialment les Escoles d’Estiu), la publicació i l’edició de materials per a la difusió de pràctiques i teories pedagògiques, l’assessorament i la col·laboració amb organitzacions i institucions. Publica revistes especialitzades, entre les quals sobresurten Perspectiva Escolar (1974) i Infància (1980).
L'Escola del Bosc, la primera escola pública catalana i renovadora ja té 107 anys
El 8 de maig del 1914 començaven les classes a l’Escola del Bosc. L’Ajuntament de Barcelona, per tal de millorar la salut dels infants de la ciutat, va prendre la feliç iniciativa de crear les escoles del bosc i les colònies i banys de mar, seguint l’exemple de les Open Air Schools. Més endavant, entrarien en funcionament l’Escola del Mar a la Barceloneta i l’Escola del Parc del Guinardó. En aquestes escoles confluiren dos moviments aleshores en voga: l’higienisme -que tenia cura de la salut i l’educació física- i la pedagogia activa de l’Escola nova, que atenia la seva salut cultural, intel·lectual i social, amb teories i pràctiques que s’enfrontaven radicalment als postulats pedagògics tradicionals de la vella escola, on la veu i les decisions del mestre hegemonitzen el procés educatiu i els mètodes d’ensenyament es basen en la memorització i la repetició, dins d’un edifici tancat i asfixiant semblant al d’una caserna.Rosa Sensat va ser cridada a dirigir aquesta apassionant aventura pedagògica que ella mateixa ens explica a Vers una nova escola. Una mestra molt preparada que acaba d’arribar d’un viatge a l’estranger, pensionat per la Junta d’Ampliació d’Estudis, que li va permetre visitar les escoles més innovadores de Bèlgica, Suïssa i Alemanya i conèixer algunes de les figures educatives més influents, com és el cas de Claparède a l’Institut Jean-Jacques Rousseau a Ginebra o de Decroly a l’escola de l’Ermitage. Uns referents que van deixar una gran empremta en el nou centre barceloní.
En aquesta institució pionera es plasmen bona part dels principis de l’Escola Nova. Heus aquí alguns exemples: “El nen ha de ser considerat com el centre del sistema educatiu”; “el coneixement del nen i el respecte de la seva personalitat i dels seus drets han de ser els eixos sobre els quals ha de girar l'educació”; “s’ha de posar el nen en contacte directe amb les formes de la vida, la naturalesa i el treball humà, per tal que adquireixi nocions immediates dels éssers i de les coses”. I tot això s'aconsegueix mitjançant una educació integral que conrea i fa créixer tots els aspectes de la personalitat de l’infant: sensorials, cognitius, emocionals, socials, físics, artístics, manuals, morals i espirituals, en plena natura, on l’infant, segons Rousseau, és al medi genuí que estimula el seu autodesenvolupament i, segons Rosa Sensat, és el medi del qual l’home no s’hauria d’haver allunyat mai. Però aquesta mitificació de la natura queda equilibrada per l’educació social i per l’estudi i la immersió dins l’entorn urbà.
Qualsevol espai exterior es converteix en una aula d’aprenentatge: la pineda perfumada del jardí de l’escola on s’observen els canvis del temps, el creixement de les plantes o la vida dels insectes, arribant a confeccionar amplis herbaris i insectaris; o la planta de l’antiga Bàrcino Romana, en una de les sortides per elaborar una monografía sobre Barcelona amb la consulta de diversos plànols, opuscles i llibres que consulten a la biblioteca. I qualsevol esdeveniment pot promoure una lliçó ocasional improvisada o un centre d’interès: una nevada, la notícia de la firma de l’armistici i de la victòria dels aliats, la descoberta d’una estrella molt brillant o la vinguda d’un grup de nenes noves. I sempre que és possible, inspirant-se en el principi de globalització decrolyà, es procura que les matèries d’ensenyament s’enllacin i es relacionin al màxim, tal com succeeix amb els problemes de la vida real. En aquesta escola l’alumne marca, sense presses i evitant la sobrecàrrega de continguts, el ritme de treball i d'acció.
A fora l’aula es promou l’observació i la recollida de dades i a dins se’n fa la recapitulació i la síntesi, precedides de les oportunes experimentacions. El que es pretén, sobretot, és que l’escola -concebuda com una llar o com una prolongació de la llar familiar- connecti amb la vida: que aquesta entri a l'escola i que aquesta s’abraci constantment amb la vida. És l’única manera que l'educació escolar i extraescolar vagin retroalimentant-se contínuament. Per això, l’escola no és una preparació per a la vida sinó la mateixa vida on els infants comencen a ser considerats persones i ciutadans.
El llegat de l’Escola del Bosc ha tingut fins avui un llarg recorregut. I moltes de les seves idees i propostes originàries, malgrat els nou context i els nous temps, segueixen sent d’una gran actualitat. Perquè les belles i poderoses idees mai no moren.
Associació de Mestres Rosa Sensat
L'Associació de Mestres Rosa Sensat és una associació catalana de mestres i educadors que cerquen la qualitat de l'ensenyament i de l'educació en general. És una associació de base, no lucrativa i no governamental.
Va néixer l'any 1965 com a Escola de Mestres Rosa Sensat, però no fou fins a l'any 1980 que s'organitzà sota la denominació actual, impulsada per Marta Mata. L'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.
Els seus objectius són la consecució d’una escola democràtica i l’expressió d’opinions i criteris sobre la política i la realitat educatives, juntament amb el foment de la llengua catalana, a través de la formació, la millora i l’actualització pedagògiques dels professionals de l’educació. De la metodologia destaca el treball en equip i, de les activitats de l’associació, els cursos de formació continuada (especialment les Escoles d’Estiu), la publicació i l’edició de materials per a la difusió de pràctiques i teories pedagògiques, l’assessorament i la col·laboració amb organitzacions i institucions. Publica revistes especialitzades, entre les quals sobresurten Perspectiva Escolar (1974) i Infància (1980).
(Prement la imatge del logotip, pots visitar el web de l'Associació de Mestres Rosa Sensat).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada